València celebra un any més la festivitat del Corpus

València Noticies | Redacció.- València commemora un any més la festivitat del Corpus Christi, celebració liturgicocultural que fins a final del segle XIX va ser considerada la festa gran de la ciutat. La casa consistorial lluïx ja el Pomell, motiu floral adornat amb la senyera que l’associació Amics del Corpus lliura als representants de les diferents institucions perquè engalanen els balcons dels edificis públics.

Els festejos han començat este matí amb el trasllat de les roques des de la popular casa que alberga tot l’any estes escultures en fusta que al·ludixen a relats bíblics, fins a les Alberedetes, que es troben al costat de les torres dels Serrans. Des d’allí seran traslladades a les huit de la vesprada per a quedar exposades a la plaça de la Mare de Déu.

La festividad del Corpus Christi, celebración litúrgico-cultural que hasta finales del siglo XIX, fue considerada la fiesta grande de la ciudad.
image-378528

En este enclavament històric, demà dissabte a les 19.30 se celebrarà una representació del Misteri de Sant Cristòfol i els Pelegrins, a càrrec d’alumnes del Col·legi Sagrat Cor de Jesús – Esclaves, i del Misteri del Rei Herodes, representat per alumnes del col·legi Verge del Pilar. La jornada conclourà amb el concert de la Banda Municipal, a les onze de la nit, i, ja a mitjanit, amb la Nit de Festa, la cercavila amb banda de música que recorre en sentit invers el trajecte de la processó del Corpus, i el lliurament de premis als balcons millor adornats.

El diumenge 28, els festejos comencen a les nou del matí amb una repicada de campanes des del Micalet durant mitja hora. A les deu i mitja del matí, la catedral serà l’escenari de la solemne missa pontifical que centra la celebració religiosa del Corpus.

Una vegada finalitzat l’ofici, al migdia, s’efectuaran els voltejos de campanes corresponents a la festivitat des del Micalet, i començarà la cavalcada del Convit, concebuda en l’origen com un acte en què els jurats de la ciutat convidaven la població a assistir a la solemne processó del Corpus Christi. La desfilada partirà des de la plaça de Manises i discorrerà pel carrer dels Cavallers, la plaça de la Mare de Déu, el Micalet, la plaça de la Reina i els carrers de Cabillers i Avellanes fins a arribar a la plaça de l’Almoina. La processó compta amb el protagonisme destacat del Capellà de les Roques, un personatge que desfila precedit per comparses que interpreten les danses tradicionals del Corpus i la Degolla.

A les quatre i mitja de la vesprada tindrà lloc el Pas de les Roques, la processó dels monuments característics del Corpus valencià, que discorrerà pel carrer dels Cavallers, les places del Tossal i el Mercat, els carrers de Maria Cristina, Sant Vicent, Mar i Avellanes fins al Palau Arquebisbal. El recorregut de tornada cap a la Casa de les Roques passarà pels carrers de les Avellanes, Mar, Pau, General Tovar, les places de Tetuan i el Tremp, el carrer del Pintor López, Comte de Trénor i la plaça dels Furs. Després de les roques passaran els carros de la murta, precedint els balls de Gegants i Nanos, amb la Magrana i el popular personatge de la Moma.

La solemne processó del Corpus començarà a les set de la vesprada des de la porta dels Apòstols de la catedral, i recorrerà la plaça de la Mare de Déu, els carrers dels Cavallers, Tossal, Bosseria, Mercat, Maria Cristina i Sant Vicent, plaça de la Reina i els carrers del Mar, Avellanes, Palau i plaça de l’Almoina fins a tornar a la catedral. Les festes finalitzaran amb un altre gran volteig de campanes des del Micalet.

Cal recordar que va ser el bisbe de València Hug de Fenollet qui va promoure, el 4 de juny de 1355, i d’acord amb el capítol catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de València, la creació d’una processó que recorreguera els carrers de la ciutat, en la qual el santíssim sagrament anara acompanyat per autoritats i clergues de la ciutat.

L’any següent, en 1356, davant del setge de València per Pere I de Castella, es va suspendre la processó (només se n’havi celebrat una) i es va decidir que cada any se celebraria en una parròquia. Però en 1372, sent bisbe el cardenal Jaume d’Aragó, nét de Jaume II d’Aragó i primer germà de Pere IV el Cerimoniós, els festejos van ressorgir, i a partir d’eixe moment la festivitat pren auge, igual que la música, els balls i les danses de l’època.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.