Una selecció de 28 espectacles entre el registre del present escènic i l’albirament del seu futur

El Péndulo | Redacció.- Entre l’11 i el 19 de juny pròxims, València acull el debut d’una nova cita internacional amb les arts escèniques, el Festival Tercera Setmana. Una festa del teatre que arreplegarà en la seua programació un total de 28 estrenes d’espectacles de diversa índole, que ocuparan la ciutat en representacions repartides en el mapa urbà en més d’una trentena d’espais, tant recintes escènics i espais no convencionals com a enclavaments a l’aire lliure de la ciutat.

L’organització s’ha marcat ambiciosos objectius per a aquesta primera edició: el gaudir, la reflexió, la pluralitat, la integració, la solidaritat, el pensament i la provocació podrien constituir un bon resum. Però en el seu conjunt, tots remeten a una mateixa fi, el d’oferir als ciutadans testimoniatge de la riquesa de la creació escènica, tant la de les companyies nacionals i internacionals convidades, com la dels creadors valencians programats.

“Durant nou dies pretenem oferir al ciutadà un catàleg d’allò més variat de la creació escènica contemporània –sintetitza el director artístic del festival, Salva Bolta­. La selecció de treballs ofereix un recorregut diversificat de gèneres i llenguatges sota els paràmetres de qualitat i excel∙lència”.

MADE IN SPAIN

Entre la programació es troben primers espases de l’escena contemporània espanyola, la qualitat de la qual ve contrastada amb el Premi Nacional de Teatre, cas dels gallecs Chévere i la seua comèdia documental sobre el desarrelament i els supermercats Eroski Paraíso; el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, personificat en José Ramón Fernández i el seu monòleg El minuto del payaso un homenatge al circ i els seus clowns protagonitzat per Luis Bermejo; o amb un bon grapat de premis Max, cas d’Alfredo Sanzol, que exposa el seu sorprenent, nostàlgic i mig biogràfic imaginari sobre l’amor en La respiración, protagonitzada per Veronica Forqué, i de Miguel de l’Arco, que visita la ciutat amb dues produccions, la seua lectura estripada de Hamlet i el monòleg de Carmen Machi en defensa d’Helena de Troia Juicio a una zorra.

Obra ' class=
image-369093

També veterana és la il∙licitana La Ferroviària, que presenta la història de forenses i cadàvers abraçats Sedientos, adaptació de Paco Macia d’una de les tres obres que el libanès Wajdi Mouawad ha dedicat a la joventut.

En el plànol de les noves dramatúrgies pàtries, l’emergent companyia gallega Voadora presenta Calypso, una metàfora sobre la fragmentació a colp de clic de la nostra societat actual abrigallada amb música en viu, ironia i moviment. Pablo Remón al capdavant de La abducción opta en canvi per aprofundir en la Transició i conjuminar en 40 años de paz tres obres en una que recorren l’última etapa política i social d’Espanya. Xavier Bobés també fixa l’atenció en la memòria, però en els buits que patim amb l’edat, en els quals aprofundeix en Cosas que se olvidan fácilmente una peça fotogràfica, intimista i preciosista per a tandes de cinc espectadors.

LES PRIMERES VEGADES

Com subratlla el director artístic del festival, Salva Bolta, Tercera Setmana és “un espai on presentar els últims treballs de companyies ja amb carreres consolidades i de creadors que malgrat les seues llargues trajectòries no han trepitjat encara els escenaris valencians. És un registre del present, però també una plataforma del futur, en la qual presentar a creadors i companyies en els seus primers treballs”.

A aquest segon ordre correspon La distancia, el primer projecte de Bacantes Teatre, un quintet d’actrius que no podia arrancar amb millor padrí, l’últim Premi Max a la Millor Direcció d’Escena, Pablo Messiez, que adapta una inquietant novel∙la de Samanta Schweblin sobre l’enverinament de la població amb pesticides. També La cena del rey Baltasar debut de [los números imaginarios] en el qual Carlos Tuñón fusiona un acte sacramental de Pedro Calderón de la Barca amb el rap, la chanson francesa i els arravataments crooner de Frank Sinatra. Finalment, el site specific seleccionat en la convocatòria de creacions per a espais no convencionals realitzada pel Festival és la primera peça conjunta de Nafrat Collectif, Nafrat (El viatge de la vergonya), que emula l’odissea de la fugida dels refugiats.

RECUPERAR EL CARRER

I és que el festival ambiciona ser, en paraules del seu director artístic, “un marc de trobada entre l’espectador i els creadors, on dialogar i reflexionar junts sobre vida i ànima. Un projecte que pretén instituir una cita anual en la qual proposar a l’espectador un paper d’agent actiu, d’intèrpret viu. El teatre de carrer deu tornar a ocupar el seu espai en la nostra ciutat; els ciutadans han de trobar­se de tu a tu amb les arts escèniques, en el lloc natural que a ells els pertany”.

Les propostes de carrer seràn les que comminaràn amb més afany el paper actiu de l’espectador. En total hi ha cinc, el solo de Joan Català, Pelat, inspirat en el treball rural i artesanal; la picada d’ullet clown als naufragis quotidians Náufragos, de La Industrial Teatrera; l’estrena de l’última obra dels vila­realencs Visitants, titulada Tempus i inspirada lliurement en un poema de l’escriptora i revolucionària nicaragüense Gioconda Belli, treball amb el qual la companyia recorrerà quatre mercats de la ciutat; i Fuenteovejuna: Breve tratado sobre las ovejas domésticas, de Companyia Obskené, divertida actualització del clàssic de Lope de Vega que li va suposar a Anna Maria Ricart el Premi MAX 2015 a la millor adaptació o versió d’obra teatral. I la col∙laboració amb la E.S.A.D.V., que proposen una intervenció de carrer amb dues accions poetico­escèniques a la Plaça del Patriarca, Fils del cor i En aquell cantó, sorgides d’un taller de dramatúrgia realitzat a proposta del festival, sobre la trobada entre textos teòrics de catalogació i memòria i el treball de l’historiador Manuel Sanchis Guarner, la Ciutat de València.

ACOLLINT CONVIDATS

En l’apartat internacional ens visiten dues propostes transgressores. El perfomer grec Euripides Laskaridis es presenta amb Relic com una sort de travestí deformat en una posada en escena amb referències al cabaret, el vodevil, el clown i el slapstick que ha sigut seleccionada pel prestigiós programa europeu Aerowaves, que arreplega anualment una selecció dels més excitants treballs de coreògrafs i performers de tota Europa. D’Itàlia procedeix el col∙lectiu de recerca teatral Sotterraneo, que convida l’espectador a reflexionar sobre el riure en la performance Homo Ridens, un exemple de la seua cerca habitual de l’èpic en el quotidià.

També compten amb un component internacional les propostes de Vicent Gisbert i Escena Erasmus, respectivament. L’artista multidisciplinari d’Ontinyent establit a Berlín presenta la peça escènica Arriba huele a campo, on combina videoart i corporalitat.

Obra de Xavier Bobés.
image-369094

Mentre que el projecte amb seu en la Universitat de València on participen estudiants Erasmus proposa en El Circ de la Frontera, una reflexió circense sobre els confines del Vell Continent amb intèrprets procedents d’Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Grècia, Bèlgica, Xile i Estònia que han sigut formats pel Circ Gran Fele.

PER A TOTS ELS PÚBLICS

El Circ Gran Fele, precisament, ha triat Tercera Setmana com l’escenari on estrenar laseua nova obra, Tren, ambientada en una estació on es concentren pallassos, saltimbanquis, titellaires i acròbates del més difícil encara. Les propostes de PTV Clown i L’Horta Teatre coincideixen a ser estrenes, per a tots els públics i amb un missatge mediambiental. Els primers presenten Derretimos, on els seus habituals personatges de la pallassa Hula i la titella Piojo es comprometen a salvar al planeta terra de l’escalfament global. Els segons traslladen en Liliput als xicotets espectadors a una illa, un univers sonor que es va construint mitjançant un curiós concert on s’empren objectes reciclats.

MÚSICA Y ESCENA

Una altra illa, però aquesta vegada interior, és l’escenari on es desenvolupa l’acció de Innerland, de CRIT Companyia de Teatre, una reflexió artística sobre la relació del músic amb el seu instrument protagonitzada pel quintet de metalls Art of Brass. Si en aquest espectacle la música s’amalgama amb el teatre gestual, en la proposta Virgen de De la Puríssima, el jazz ho fa amb el cabaret, mentre que en Afasians: The LastConference, la mescla es dóna entre dues formacions, el tàndem de teatre físic de Castelló loscorderos.sc i el duo barceloní de música desbocada Za! sumen forces per a abordar la malaltia mental, en l’espectacle amb el qual el festival inaugura una política de coproduccions, camí pel qual incidirà i creixerà en pròximes edicions.

PERIFÈRIES TEATRALS

En la seua programació, a més de l’exhibició dels treballs de les companyies i creadors convidats, el festival proposa en la present edició, un interessant col∙loqui sobre l’ofici d’escriptor entre els dramaturgs José Manuel Mora, Gabi Ochoa, Antonio Rojano, Alfredo Sanzol i Sergio Martínez Vila; un taller de recerca escènica obert als professionals de diversos àmbits de la creació, que impartirà l’autor i director Pablo Messiez. Aquestes activitats formen part de la línia amb la qual el festival impulsa en el marc del mateix, la trobada i el diàleg entre els creadors i professionals convidats i locals.


Leave a Reply

Your email address will not be published.