Les festes de carrer i barri a València

crist-del-grau
image-430314

Crist del Grau.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí (Sociòleg i historiador i Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València).-  La majoria de les anomenades “festes de carrer” provenen de la societat tradicional i gremial de la València preindustrial. Algunes de les de barri procedeixen de les antigues festes patronals dels antics pobres propers a València progressivament incorporats a la ciutat. Estes festes se celebraven en honor als patrons del santoral representats en xicotets retaules i formant un altar col·locat en la paret d’un edifici. Junt a ells mai no faltava algun adorn de flors, junt amb tafetans i oripells que envoltaven l’altar, així com l’indispensable fanal de llanda que el veïnat s’encarregava de mantindre encès. La vespra de la festa els rumbosos clavaris s’afanyaven a realitzar amb tot lluïment els preparatius, adornant els carrers amb boles, aquells globus fets de paper de colors i il·luminats amb caps de vela, i de gallardets, també de paper, que es penjaven abundantment al voltant de l’altaret.

Encara hui en dia València compta amb una gran quantitat de festes de carrer i de barri, que fan d’ella una ciutat on gaudir de festes populars en qualsevol moment de l’any. Històricament les festes de carrer o barri han sigut territorials i patronals, en les quals un veïnat festejava el seu sant patró amb actes religiosos i profans durant dos o tres dies. En general, el nucli organitzador (una comissió de clavaris), i la majoria dels participants en les festes eren artesans o membres de les classes populars. El programa d’actes constava bàsicament de menjars populars, ornamentació de carrers, balls, albades, música de tabal i dolçaina, a més de bous al carrer, romanços de cec, col·loquis i raonaments, danses, castells de focs artificials i dispar de traques i coets. En alguns casos hi havia porrats, cucanyes i altres distraccions.

ermita-del-santissim-crist-del-pouet
image-430315

Ermita del Santíssim Crist del Pouet.

Les festes de carrer gaudien d’enorme vitalitat encara en les primeres dècades del segle XX, i al llarg d’este, encara que no poques d’aquelles desaparegueren, s’han conservat en gran mesura, i en les últimes dècades algunes han experimentat processos de revitalització que han fet que actualment estes festivitats gaudisquen de bona salut i d’un fort arrelament popular. En elles la celebració dels diversos patronatges d’arrel tradicional dóna peu a un nodrit i popular programa d’activitats pensades per a tots els públics, i orientades a reafirmar el lligam veïnal amb la identitat del carrer o barri.

Les festes de carrer o barri d’arrel tradicional més reeixides del cap-i-casal es poden agrupar per advocació: a un Crist, com és el cas del Crist del Pouet, del Pepetu Socors, Crist del Grau o Negret, Crist del Salvador, Crist del Salvador i l’Empar, Crist de la Fe, Crist dels Afligits i Xiquet Jesús de Praga; a una marededéu, com els casos de la Mare de Déu de Campanar, de la Fontsanta, del Refugi, dels Àngels, de la Mercè, del Pilar, del Rosari, de Gràcia, del Consol, de l’Assumpció (esta és també de tota la ciutat), de la Bona Guia, Festa de la Rosquilleta (a la Mare de Déu dels Desemparats), la Candelera o la Immaculada Concepció; o a un sant, com les festes de sant Valer, Sant Antoni de Pàdua, Santa Àgueda, Beat Gaspar Bono, sant Lluís Bertran, Sant Marcel·lí, sants Abdon i Senent, sant Miquel, sant Jeroni, Sant Calze, sant Judes Tadeu, sant Josep Obrer, sant Llorenç, Tots Sants, santa Caterina, san Pere, santa Rita, sant Maure, sant Nicolau o santa Llúcia. Estes festes se celebren per tota la ciutat, en barris molts diversos com El Carme, Velluters, Campanar, Russafa, La Seu, Orriols, Patraix, Sant Marcel·lí, Trinitat, Fontsanta i Poblats Marítims, entre d’altres. En suma, les festes de carrer i barri del del cap-i-casal composen tot un sistema festiu, que tot i operar des de la modèstia i uns recursos escasos, ofereixen un magnífic exemple de sociabilitat popular perdurable en el temps i de patrimoni festiu ben viu.


Leave a Reply

Your email address will not be published.