L’Ajuntament renomenarà 51 vies urbanes i resignificarà altres 4, en compliment de la Llei de Memòria Històrica

València Notícies | Redacció.- “Hem iniciat els tràmits perquè València comence a eixir de la il·legalitat a partir de hui”. Amb estes paraules, la regidora de Cultura, Glòria Tello, ha donat a conéixer la proposta que portarà a la Comissió de Cultura per a procedir al canvi de determinades vies urbanes del nomenclàtor de la ciutat, en funció de les determinacions de la Llei de Memòria Històrica.

Els canvis proposats responen a l’estudi i informe realitzat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, concretament a l’equip d’investigadors i especialistes coordinat pel professor Antonio Morant, que ha acompanyat la regidora en la presentació de la iniciativa. Durant aproximadament 5 mesos, l’equip investigador ha analitzat els expedients i els acords específics que van portar a canviar el nom de determinades vies públiques entre l’1 d’abril de 1939 (data en què València va ser presa per les tropes sublevades) fins a la primera Corporació de la Democràcia, en 1979.Para evitar molestias al vecindario y comercios, se ha optado por mantener la doble denominación durante un plazo de 12 meses. (Ayuntamiento de Valencia).

En total, són 51 els carrers proposats per al seu canvi de denominació, i altres 4 les que mantindran el seu nom però es canviarà l’argumentació i motius que van donar origen a este, la qual cosa es coneix com a procés de “resignificació”.

Tal com ha explicat la regidora Glòria Tello, els canvis proposats es referixen a aquelles vies urbanes la denominació de les quals “contradiu la Llei de Memòria Històrica, i específicament el seu article 15, que establix que les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”. Per això, ha afegit la delegada, s’ha impulsat esta acció “des del màxim respecte a la llei, i des del convenciment que la ciutadania té dret a que les vies públiques siguen lloc de trobada i no d’enfrontament o greuge”. Tot el procediment s’ha realitzat “amb el màxim rigor i professionalitat”, davall l’assessoria de la Universitat de València.

Amb la transversalitat i la participació com a bases, els criteris per a renomenar els carrers s’assenten sobre 7 pilars, ha explicat la regidora de Cultura: en primer lloc, la recuperació de denominacions antigues, com és el cas de l’avinguda del Baró de Càrcer, que recupera el nom que encara reconeix i utilitza bona part de la població: avinguda de l’Oest.

En segon lloc, s’han adoptat les propostes emeses pel Consell Municipal de la Dona dirigides a donar visibilitat al paper històric i actual de les dones en la guia de carrers urbans, donat el reduït percentatge actual de carrers amb nom de dona (7% del total). Així, s’incorporaran vies com per exemple Manuela Solís (reconeguda ginecòloga), o Jerònima Galés (impressora de rellevància), entre altres.

També s’han tingut en compte antics dictàmens de la Comissió de Cultura o mocions aprovades en les Juntes de Districte en legislatures anteriors, que no s’havien implantat mai. És el cas, per exemple, del carrer dedicat a l’activista veïnal Félix del Río, aprovada en la Junta de Districte de Trànsits fa anys, que serà el nou nom del carrer Doctor Marco Merenciano. El quart criteri arreplega les peticions obrants i encara no ateses en el Servici Municipal de Recursos Culturals per part de la ciutadania. “Hem volgut donar resposta a estes iniciatives”, ha assenyalat la regidor, amb exemples com els carrers dedicats al fotògraf Agustí Centelles (en substitució de Gual Villalbí) o al professor Higinio Noja (per Samuel Ros).

També s’incorporen noms de persones o agrupacions que han contribuït a la projecció cultural de la ciutat i al seu engrandiment artístic i científic, com els nous carrers dedicats a l’Equip Crònica (per a la plaça Francisco Bosch i Ariño), o Javier Goerlich, arquitecte (per al carrer Francisco Dolz). En esta mateixa línia, s’ha optat per posar noms de conceptes relacionats amb la cultura i el saber en general, com els carrers de la Poesia (per carrer Damian Adalil), carrer de la Fotografia (carrer Carmen Tronchoni) o carrer de la Literatura (per José María Osset). El sèptim criteri utilitzat ha sigut el de fomentar els valors universals i dignes de reconeixement general, i com a exemple es pot citar el nou carrer dedicat a la Democràcia, en substitució del carrer Castán Tobeñas.

A més dels 51 noms de carrers a canviar, se’n “resignificaran” altres 4: les places d’Amèrica i de Galícia, l’avinguda de Portugal, i el carrer de Belchite, que mantindran el seu nom, però en els expedients del qual es canviaran les raons de la denominació (inicialment, en les quatre s’argumentaven motius de suport i exaltació de la sublevació militar, la guerra o la dictadura).

La proposta s’elevarà a la Comissió de Cultura de dijous que ve, que emetrà un dictamen previ a l’acord que haurà d’adoptar la Junta de Govern Local, tal com establix la Llei de Bases de Règim Local.

Un any de termini per a evitar les molèsties a la ciutadania

La regidora de Cultura ha avançat la decisió de l’Equip de Govern de mantindre la convivència del nou nom de les vies urbanes amb l’antic per a evitar les molèsties a la ciutadania, així com als comerços i empreses radicats en elles. Així mateix, Glòria Tello ha agraït el suport i la col·laboració de la Federació d’Associacions de Veïns “per la seua predisposició a participar i l’ajuda prestada en tot moment”.

El professor Morant ha explicat que el treball d’investigació i anàlisi es va basar en la revisió d’acords i expedients específics, per a conéixer les motivacions, però també per a evitar els casos d’homonímia. Així, ha assenyalat, s’ha investigat cada nom, fins i tot acudint a les obres de les persones nomenades i a la premsa de l’època. Per això, ha afegit Glòria Tello, “en els casos en què hi havia dubtes, o que la documentació trobada era poc concloent s’ha optat per no incloure’ls en la proposta”.

Tal com ha subratllat la delegada, “este ha sigut un procés lent, ja que hem volgut portar-lo endavant amb totes les garanties i rigor, des del respecte als interessos específics de la ciutadania, al pluralisme i al respecte a la llei”

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.