L’Ajuntament recupera el refugi antiaeri de l’edifici consistorial, que podrà ser visitat per la ciutadania

València Notícies | Redacció.- La regidora de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha presentat el primer refugi antiaeri rehabilitat de la ciutat, que es troba a l’edifici de la casa consistorial. Al refugi, que es complementa amb una exposició temporal que contextualitza la seua construcció, s’han instal·lat panells informatius. “És un acte de justícia la recuperació d’estos espais, les generacions futures tenen dret a saber la seua història”, ha declarat la regidora. L’alcalde Joan Ribó, juntament amb la regidora Glòria Tello, inauguraran el refugi esta mateixa vesprada.

La regidora ha explicat que “la idea de memòria històrica, o memòria col·lectiva són conceptes ben arrelats en molts països europeus, ja des del segle passat, i que al nostre país portaven un considerable retard. Ara, per fi, València s’endinsa en la seua pròpia història més recent. Perquè obviar la nostra història no condueix a cap lloc. Un govern responsable, que defensa la democràcia, no pot ni deu de passar de llarg per capítols de la nostra història més recent, com la guerra civil. Per això mostrem a la ciutadania un refugi com el que obrim hui”.La exposición “Tempesta de ferro” refleja la dureza de los bombardeos sufridos durante la Guerra Civil. (Ayuntamiento de Valencia).

Es tracta d’un refugi de tipus escolar que va ser construït en 1938 i tenia capacitat per a 700 xiquets del centre educatiu que estava situat en un lateral del mateix edifici de l’Ajuntament. Constava de dos entrades simètriques a través d’escales i cinc naus cobertes amb volta rebaixades de formigó. Totes les naus disposaven de bancades d’obra perquè els xiquets s’assegueren mentre esperaven que passara el perill. El refugi disposava de vàters i d’electricitat.

A la recuperació de l’edifici s’ha afegit també “una museïtzació en panells perquè els visitants aprecien les instal·lacions i recorden quina era la seua comesa”, ha explicat Tello.

Va ser modificat parcialment en els anys 50 per a construir la cotxera actual, i en els 60 començà a utilitzar-se com a magatzem de documents, i per això se’n van eliminar alguns elements originals com ara les bancades. A més, es va afegir un paviment de rajola hidràulica i es van picar les parets. També se’n va modificar l’aspecte original en compartimentar les naus amb tàpies i estes naus es van independitzar amb portes.

Amb tants canvis i amb el nou ús es va oblidar el seu origen fins que en 2016 la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals en va emprendre la recuperació i posada en valor “com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València”, segons Glòria Tello. El cost total ha suposat 212.000 euros, que han sigut assumits per la Regidoria.

Les visites a este refugi es preveu que seran amb cita prèvia i en grups xicotets per motius de capacitat i seguretat.

Quant a l’exposició temporal, “Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València”, es presenta en tres eixos temàtics. El primer es dedica als atacs que va patir la ciutat per aire i mar, i als mitjans per a repel·lir-los. Els panells informatius recorden que València va ser una de les ciutats que va patir més bombardejos, més de 440, especialment arran de ser seu del Govern de la nació. Els poblats marítims van ser els més devastats, així com el port, que va ser bombardejat de forma sistemàtica.

La segona part de l’exposició mostra els efectes dels atacs en els edificis i en la població civil. L’impacte es calcula en 825 víctimes mortals i 2.831 ferits a 31 de gener de 1939, tal com es recull en la publicació editada amb motiu de la inauguració de la restauració del refugi. El testimoni gràfic recollit pels fotògrafs de l’època reflectix la duresa del conflicte.

La tercera part tracta sobre la construcció de refugis escomesa per la ciutat, que ha partit d’este emblemàtic enclavament de l’edifici consistorial. En projecte queda la recuperació d’altres refugis, com el situat al carrer dels Serrans, que s’estudia habilitar per a actes culturals. Es van arribar a construir més de 300, encara que de la majoria a penes queda testimoni. La Sala d’Exposicions és d’entrada lliure i té accés pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.