La Dependent reflexiona sobre l’ocàs de l’amor amb l’estrena de Jordi i Lola en el Teatre Micalet

El Péndulo | Redacción.- Una parella es disposa a celebrar les seves noces d’or en la terrassa de la llar familiar i el que arrenca com un festeig de la perennitat de l’amor, dóna un faig fallida cap al retret de desfavors i mentides. Els noms dels protagonistes d’aquesta història del quotidià donen títol a l’obra en valencià que acull el Teatre Micalet del 14 al 24 d’abril, Jordi i Lola, de la prestigiosa companyia d’Alcoi La Dependent. El muntatge tanca la trilogia del menjador del dramaturg Ximo Llorens, que va arrencar fa 15 anys amb Un sopar de dimecres, i va prosseguir en 2011 amb Què fem de la mare?.

Els tres muntatges són comèdies amargues i intimistes que recorren conflictes socials i situacions quotidianes. A l’espectador se li ofereix l’oportunitat d’observar a través d’un microscopi un microunivers on l’èpica brolla de les relacions entre persones normals.

Neus Agulló y Pep Cortés.
image-343998

“Totes eixes sessions de menjadors esdevenen en una mina inesgotable de fantasia i reflexió, sobre un munt de coses que ens passen a les persones del món sobre la geografia limitada d’un menjador o d’una terrassa, persones com vosté o com jo, sempre pròximes i sempre reconeixibles, navegants a la deriva en una mar de la vida emocionant, incerta, feliç i tràgica, i tan quotidiana”, resumeix l’autor de les tres peces, Ximo Llorens.

Si en el primer lliurament de la trilogia, Un sopar de dimecres, un sopar compartit entre una mare i un fill servia per subratllar el tabú que encara representa l’homosexualitat, i en la segona, Què fem de la mare?, la irrupció de la sogra en la vida d’una parella incidia en la desatenció als ancians, aquesta tercera i darrera peça recalca aspectes socials peremptoris, com els desnonaments, la política, la llengua i l’avortament.

Al contrast entre les llunes de mel i de fel de la parella contribueix l’escenografia de Jon Berrondo, tres vegades guardonat amb el premi Max, en 1998, 2000 i 2001, respectivament, que amb un mecanisme giratori assorteix l’escenari d’idèntica terrassa però amb una ambientació inicialment jovial i després ombrívola.

“Com deia el bolero: “toda una vida me estaría contigo”, com a propòsit és lloable perô poques parelles són les que ho aconsegueixen. Els protagonistes de la nostra historia, es disposen a celebrar 50 anys de convivència, una fita que els serveix per fer una mirada enrere a través del record, però també per afrontar algunes de les coses que sempre han quedat amagades. La família, la crisi econòmica i de valors que patim desfilaran per un escenari on la proximitat i la sinceritat dels personatges serà sorprenent”, avança el director, Juanjo Prats.

Aquesta complicitat s’arrela, precisament, en les experiències compartides pels seus dos intèrprets. Els seus protagonistes, els septuagenaris Neus Agulló i Pep Cortés, dues vaques sagrades de l’escena teatral valenciana, han participat en tota la trilogia. Ella com a actriu en tots els muntatges, i ell com a director en els dos primers i com a intèrpret en aquest últim.

Tota una vida

Neus Agulló va iniciar la seva carrera teatral als 17 anys, en 1961, com a part de la companyia de Teatre Estable La Cazuela d’Alcoi. Entre els guardons que reconeixen la seva extensa trajectòria destaquen el premi a la Millor Actriu de Teatres de la Generalitat pel seu rol en Un sopar de dimecres en 1997, i el Premi Tirant de l’Audiovisual Valencià 2006 a la Millor Actriu per La Trini, de Daniel Gómez.

Pep Cortés, per la seva banda, té un llarg recorregut com a director i actor de teatre, cinema i televisió, amb treballs per, entre uns altres, Bigas Llunes, Ventura Pons, Fernando Trueba, Lluís Pascual, Calixto Bieito, Sergi Belbel, Dario Fo, Carles Alfaro, Albert Boadella i Carles Santos. Entre els llorers que glossen la seva carrera es troben els Premis al Millor Actor de la Generalitat Valenciana en 1992 per Estimat mentider i en 1997 per La lliçó d’Ionesco.

El veterà intèrpret es troba en l’origen i el nucli mateix de la Dependent, que està en vespres del seu 30 aniversari. La companyia alcoiana va sorgir en 1987, de la mà de Pep Cortés, que va decidir envoltar-se d’un equip de joves actors per tractar d’obrir una via professional dins del teatre amb llarga tradició que es manifestava a Alcoi a través de grups com La Cazuela. Des de llavors, La Dependent s’ha mantingut fidel a un projecte teatral que es defineix a cavall entre la tradició i la modernitat. No en va, són responsables de les representacions del Belén de Tirisiti, un retaule nadalenc que es remunta al segle XIX, i de la gerència del Teatre Principal d’Alcoi. La Dependent es manifesta compromesa amb la llengua i amb els autors valencians amb els quals ha explicat sempre en els seus diferents i variats espectacles.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.