El Museu Arqueològic Nacional exhibeix des de hui un lingot de plom de les restes Bou Ferrer

pecio_bou_ferrer
image-270539
El Museu Arqueològic Nacional (MAN) exhibeix des de hui un lingot de plom del Bou Ferrer, les majors restes romanes en excavació al Mediterrani. Aquesta nau mercant va naufragar en la segona meitat del segle I enfront de l’antiga Allon (la Vila Joiosa), carregada amb quasi 3.000 àmfores repletes de salses de peix (una de les mercaderies més valuoses de l’època), i lingots de plom de propietat imperial, com el que exposa ara el MAN, cedit en depòsit pel Vilamuseu de la Vila Joiosa.

L’acte de depòsit ha tingut lloc aquest matí al Museu Arqueològic Nacional en el transcurs d’una jornada dedicada al projecte d’excavació de les restes, amb la participació de responsables de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, que han explicat tant l’estat actual de les investigacions com la gestió del patrimoni cultural subaquàtic que realitza la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Així mateix, en la jornada també han participat representants de la Universitat de València, de l’Ajuntament de la Vila Joiosa, dels directors de l’excavació i dels dos museus implicats, que han presentat els resultats de la campanya arqueològica anual, finalitzada el passat 15 de novembre, que ha permés localitzar i excavar un fragment del costat del vaixell, d’uns 2×2 metres.

Lingot depositat al MAN

El lingot porta unes contramarques en el metall -IMP(erator) GER (manicus) AVG(ustus), que indiquen la seua pertinença personal a l’emperador de Roma, probablement a Neró, d’acord amb les últimes investigacions. Les mines de Sierra Morena, de les quals procedia el carregament de plom del Bou Ferrer, eren també un monopoli de l’emperador.

Amb 205 lliures romanes (68 quilos), aquesta peça depositada hui al MAN és dues vegades més pesada que els lingots coneguts fins ara de la mateixa època, com els exposats en la mateixa vitrina del museu, procedents de l’antiga ciutat de Carthago Nova (Cartagena).

Resultats de l’excavació 2015

Durant la jornada, s’han presentat els resultats de l’última excavació arqueològica submarina en les restes Bou Ferrer, el gran mercant romà del segle I d. C., que va naufragar enfront de la costa de la Vila Joiosa, a Alacant.

Els treballs, que han tingut una durada aproximada de tres setmanes, han sigut realitzats per un equip d’arqueòlegs i tècnics coordinats per una acció conjunta entre tres institucions: la Generalitat Valenciana, que promou i patrocina l’excavació a través de la Direcció General de Cultura; la Universitat d’Alacant, que coordina els treballs; i el Museu de la Vila Joiosa, que gestiona la restauració i exposició dels materials arqueològics.

En aquesta campanya ha sigut trobat el costat de la nau mercant, la qual cosa la converteix en l’embarcació romana de major port estudiada fins a la data.

Segons han manifestat els directors de l’excavació, Carles de Juan i Franca Cibecchini, “els valors obtinguts en algunes de les quadernes mostren la important envergadura de la nau, que podria superar els 30 metres d’eslora i que la converteix en la major nau romana en curs d’excavació, i una de les majors conegudes de tot l’Imperi romà. Estem davant d’un jaciment extraordinari per a la investigació del món antic”.

“La troballa del fragment del costat -han continuat els dos arqueòlegs- ens permet avançar el bon estat de la conservació tant d’aquesta part del vaixell com del material orgànic després després del naufragi (caps, corrioles, teles, paneres, etc.), que ens oferiran valuoses dades arqueològiques per a conéixer l’arquitectura naval de les restes i la seua relació amb la càrrega que transportava, les àmfores i els lingots de plom”.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.