El govern valencià evidencia el maltracte fiscal incloent als pressupostos 1.325 milions corresponents a l’infrafinançament

06El ple del govern valencià ha aprovat aquest divendres el projecte de llei de Pressupost de la Generalitat Valenciana per a l’any 2017, que a partir d’ara començarà la seva tramitació en les Corts Valencianes. El text situa el compte general de l’administració valenciana en 17.724,9 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 2,8%respecte als de l’actual exercici, tal com ha explicat el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, qui ha destacat que aquests es tracten “dels pressupostos de la reconstrucció social i econòmica”.

Soler, acompanyat per la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat, Mónica Oltra, s’ha expressat en aquests termes en la roda de premsa posterior al ple del Consell, que ha aprovat aquest divendres els projectes de llei de pressupostos per 2017 i de la coneguda com a Llei d’Acompanyament i que aquest mateix divendres s’han presentat en les Corts per a la seva tramitació.

El titular d’Hisenda ha subratllat que aquests pressupostos són “de reconstrucció social i econòmica”, però també “reivindicatius”. Sobre aquest tema, ha indicat que incorpora, com l’any passat, 1.325 milions d’euros corresponents a l’infrafinançament al qual sotmet el govern espanyol al País Valencià. Aquesta quantitat resulta de la diferència del finançament actual que rep el país i el finançament que rep la mitjana de les comunitats autònomes.

A més, Oltra ha assenyalat que en l’articulat del text aquest projecte de llei reclama al govern espanyol “l’aportació que l’Estat ha de fer pel finançament de la dependència”, ja que ha puntualitzat que li correspondria aportar el 50% de la quantia però al País Valencià únicament destina el 12%.

La vicepresidenta Oltra també ha posat l’accent en el “ augment important” de les polítiques de generació econòmica i ocupació però “sense perdre el pols a la part social”. De fet, ha explicat que el 85% del pressupost es concentren en Educació i Sanitat però els departaments que més creixen són Economia, Habitatge i Agricultura.

Soler ha puntualitzat que l’increment que registren els pressupostos és del 2,8%, encara que figura el 3,3% d’augment perquè incorpora una “aportació singular per fer front a les nostres obligacions amb els bonistes que van sufragar el finançament de les universitats”, la qual cosa ha puntualitzat que és un compromís del Consell del PP al que s’ha de fer front en 2017 i en 2022.

A nivell consolidat –administració general, empreses i altres organismes dependents de la Generalitat– el pressupost augmenta un 2,97% i se situa en 18.916 milions. Entre altres partides del sector públic, ha especificat els 55 milions per a la futura Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Comptes per conselleries

Desglossat per conselleries, el pressupost de Presidència creix un 20,07%, encara que Soler ha matisat que l’increment net és de 42,4 milions com a conseqüència que “per primera vegada” s’inclou una dotació adequada al Fons de Cohesió Territorial amb 40 milions. “Volem reconstruir la nostra economia apostant pels municipis com a motor de progrés”, ha afegit. Així mateix, s’inclou una partida destinada a l’Agència de Turisme que augmenta en 2,6 milions fins a un total de 44,2 milions i els 55 milions per a la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació.

Per la seva banda, Vicepresidència i la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives creix un 7,14% fins als 1.048 milions, mentre que Hisenda puja un 16,14% fins als 286 milions; Justícia un 6% amb 291 milions, Educació creix un 5,40% fins als 4.527,4 milions i Sanitataugmenta un 2,96% fins als 6.084 milions d’euros.

Així mateix, el pressupost d’ Economia puja un 9,02% amb 367 milions, el d’ Agricultura un 6,27% amb 316 milions, el d’ Habitatge creix un 8,45% amb 354 milions i el de Transparència un 31,6% amb 34,6 milions. En aquest punt, han destacat que l’increment obeeix a la pujada en un 39,8% dels diners fixats per al programa de cooperació internacional al desenvolupament que suposa el 54% del total de fons de la conselleria.

Així mateix, han destacat la “recuperació de la cooperació” al que destinen 3.8 milions, en passar del 0,02% en 2015 al 0,11 en 2017., en passar de 0,02%. A més, s’ha creat una línia específica de 138.000 euros relacionada amb els fons defraudats en el conegut com a ‘cas Blasco’ que la Generalitat ha pogut recuperar.

D’altra banda, el pressupost per a les Corts Valencianes es manté, el de la S indicatura de Comptes creix un 7,8%, el del Consell Valencià de Cultura puja un 3,2%, el del Consell Jurídic Consultiu també roman puja un 3,2%, el de l’ Acadèmia Valenciana de la Llenguacreix un 3,7% i el del Comitè Econòmic i Social puja un 7%.

El sector públic instrumental baixa la seva dotació en un 1,44% fins als 2.079 milions perquè les 44 entitats que ho componen disminueixen la seva dotació en 30,38 milions d’euros.

Reivindicació d’un millor finançament

Soler ha insistit en la reivindicació d’una reforma del model de finançament perquè el país pugui acostar-se a la mitjana estatal en despesa per habitant, per la qual cosa ha explicat que s’han tornat a incorporar en els comptes una partida de 1.325 milions que s’exigeix al govern espanyol per “fer efectiu el principi de suficiència i equitat” previst en la LOFCA i “pal·liar l’infrafinançament”.

“Amb aquesta mesura el Consell vol garantir que la millora de l’economia entre 2016 i 2017, al voltant del 5,5% per sobre de la mitjana espanyola, arribi a les butxaques dels valencians, al mateix temps que serveixi per ajudar a les empreses a ser més competitives”, ha afegit Soler.

De fet, ha puntualitzat que, per tercer any consecutiu, el Consell “s’ha negat” a congelar els comptes perquè això suposaria “un càstig per als valencians” per “la indolència del ministeri d’Hisenda”. “No volem castigar als valencians i tenim tot el dret al fet que la Comunitat s’ajusti a la mitjana espanyola perquè si generem dèficit no és per despeses, sinó per falta d’ingressos”, ha remarcat Soler.

Prioritats

Durant la compareixença, la vicepresidenta ha destacat algunes de les prioritats atenent als eixos de l’ Acord del Botànic. Així, en l’eix 1 –Rescatar persones–, ha explicat que s’ha reforçat el finançament dels serveis socials municipals per millorar l’ atenció a la dependència amb 52,1 milions, així com han augmentat un 20% les ajudes a dones víctimes de la violència de gènere fins als 600.000 euros i s’ha incorporat una partida de 5,9 milions per engegar la llei de la Funció Social de l’Habitatge.

Respecte a l’eix 2 –Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció–, ha incidit en una transferències a l’Institut Valencià de la Memòria democràtica de 224.000 euros; 18,9 milions per a la “millora i dignificació” de les seus, mentre que de l’eix 3 –Governar per a les persones–, ha valorat la recuperació de les beques universitàries en un 5,7% amb 22,1 milions i les ajudes per valor de 4 0 milions per fer front al copagament farmacèutic i ortoprotèsic.

En conte a l’eix 4 –Nou model productiu–, la vicepresidenta Mónica Oltra ha destacat l’augment del 42% en la inversió en política industrial i l’increment del 13,9% dels fons per a la recerca i desenvolupament tecnològic, així com la partida de 18,6 milions destinada a la protecció del medi ambient.

En l’últim eix del Acord del Botànic –Finançament just i auditoria ciutadana–, s’inclouen els 1.325 milions com a mesura per pal·liar l’infrafinançament del País Valencià i s’ha pressupostat en l’articulat el 50% de l’import que el govern espanyol ha d’abonar en matèria de dependència.


Leave a Reply

Your email address will not be published.