El Govern defensa les operacions de les immatriculacions massives irregulars de l’església catòlica

Immatriculació: procés pel qual es registra ( matricula) per primer cop un immoble o bé abans no registrat o matriculat)

 
Respon a Compromís que no disposa de dades sobre els milers d’immatriculacions practiques des de 1998 a 2015, i evita adquirir compromisos.

El senador territorial de Compromís, Carles Mulet, va presentar recentment dues preguntes escrites dirigides al Govern Central, en el qual es demanava explicació pel fenomen de les immatriculacions practicada per l’església catòlica en els últims anys, que segons alguna font li haguera permès inscriure al seu nom de manera més que estranya més de 4500 immobles en tot el territori de l’Estat, algunes tan sonades com la Mesquita de Còrdova, amb una despesa de sol 30 euros.
Segons exposava el parlamentari castellonenc en el seu text ” L’Església va experimentar un boom immobiliari molt particular, sobretot, a partir de l’any 2003. Una reforma de la llei Hipotecària en 1998 durant el Govern Aznar va permetre a l’Església, i solament a l’Església, inscriure llocs de culte i altres propietats que no estigueren registrades La llei Hipotecària concedeix al Bisbe Diocesà, la categoria de funcionari públic, per a poder acreditar immatriculacions”
Per açò va preguntar Mulet al Govern si existeixen dades oficials sobre els immobles que l’església catòlica ha matriculat any per any, des de 1998, en totes i cadascuna de les demarcacions provincials de l’Estat Español?, En cas afirmatiu, quins són les dades detallades? I també si s’ha iniciat algun procediment l’administració general de l’Estat per a comprovar que no s’ha fet cap ús abusiu d’aquesta situació?
La resposta que dóna ara el Govern, no deixa dubtes de part de qui està ” En relació amb la informació sol·licitada per La seua Senyoria, s’assenyala que les dades referents a les titularitats de domini i altres drets reals sobre béns immobles no es troben en la Direcció general dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia, sinó en els Registres de la Propietat en la circumscripció de la qual radiquen els immobles, ja que els Registradors de la Propietat són els únics funcionaris que tenen facultat de certificar el que resulte dels llibres del Registre. Açò es deu a l’organització territorial que estableix la Llei Hipotecària (article 1, paràgraf segon), i implica la responsabilitat de cadascun dels Registradors de la Propietat de les dades que obren en els seus arxius, i de la publicitat que d’ells proporcionen. 
El Ministeri de Justícia no disposa de cap dada relativa a la immatriculació de béns de l’Església Catòlica en tractar-se d’una qüestió aliena a l’àmbit de les seues competències. Tampoc els Deganats Autonòmics o Territorials del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils disposen de tals dades. La publicitat d’aquestes dades han de proporcionar-la els Registradors titulars dels respectius Registres de la Propietat on pogueren estar inscrits els béns, com a resulta dels articles 222 a 237 de la Llei Hipotecària i els articles 332 i ss del Reglament Hipotecari.

No és cert que una reforma de la Llei Hipotecària de 1998 permetera a l’Església Catòlica inscriure llocs de culte i altres propietats que no estigueren registrades. La possibilitat d’immatriculació de finques per la via de l’article 206 de la Llei Hipotecària s’ha mantingut inalterada des del Text Original de l’actual Llei Hipotecària publicat en el BOE el dia 27 de febrer de 1946 fins a l’entrada en vigor de la reforma operada per la Llei 13/2015, de 24 de juny, que des del dia 25 de juny de 2015 ha deixat sense efecte la possibilitat d’immatricular finques prèviament reconeguda a l’Església Catòlica. D’acord amb el paràgraf tercer de l’article 1 de la Llei Hipotecària, els seients del registre estan sota la salvaguarda dels Tribunals i produeixen tots els seus efectes mentre no es declare la seua inexactitud en els termes establits en la Llei, havent de per tant acudir-se a la via judicial i no a l’administrativa per a demostrar els pretesos abusos que si escau s’hagen pogut produir en fer-se ús dels mitjans legalment establits per a l’accés al Registre de la Propietat dels títols sobre finques

Per tant, segons Mulet ” és clar que el Govern no ha de tenir directament aquestes dades, però si que tenia mecanismes suficients per a obtenir-los, per a actuar i investigar en un cas on moltes entitats cíviques entenen hi ha hagut un abús i un possible usurpació de la titularitat emparant-se en la inexistència d’escriptures d’edificis com a cementeris, esglésies, ermites, finques rústiques, cases abadies, moltes d’elles construïdes pels ajuntaments o veïns, i comunament acceptada la titularitat com a comuna; en actuar amb nocturnitat i traïdoria en els últims anys, no es va publicar com és preceptiu anunci d’aquesta intenció perquè ningú poguera recórrer ( en aquest cas, veïns o ajuntaments).”
Mulet afirma que el Govern menteix en la seua resposta ” és clar que l’article 206 de la Llei Hipotecària estipulava el cas de les immatriculacions, però va anar precisament amb la reforma d’Aznar amb la qual es va permetre que s’equipara al bisbe de torn amb un notari, així, per molt que l’article 206 demane escriptures, amb la paraula del Bisbe ( que òbviament no va a ser parcial en aquests cas), es va permetre aquesta immatriculacions sense cap tipus de garantia de veracitat. També va ser gràcies a Aznar que se’ls va eximir de l’obligatorietat de publicitar la intenció d’ immatricular; així si ningú és avisat, ningú pot recórrer

Segons el senador de Compromís, el propi preàmbul de la llei 13/2015 deixa clar la possibilitat d’abús existent fins a aquesta data, “L’article 206 s’ocupa de la immatriculació de les finques de les Administracions Públiques i les entitats de Dret públic. És destacable la desaparició de la possibilitat que la legislació de 1944-1946 va atorgar a l’Església Catòlica d’utilitzar el procediment especial que regulava aquell article. L’autorització perquè l’Església Catòlica utilitzara aquell procediment ha de situar-se en un context socioeconòmic molt diferent de l’actual, influenciat encara pels efectes de les Lleis Desamortitzadores –a les quals el Reglament Hipotecari dedica encara quatre articles i la posterior recuperació de part dels béns per l’Església Catòlica, en molts casos sense una titulació autèntica. Però la desaparició progressiva de les circumstàncies històriques a les quals va respondre la seua inclusió, així com el transcurs d’un temps suficient des de la reforma del Reglament Hipotecari de 1998 que ja va permetre la inscripció dels temples destinats al culte catòlic, proscrita fins llavors, unida a la facilitat i normalitat actual, en una societat desenvolupada, amb una consciència exacta del valor dels immobles i de la seua inscripció en el Registre de la Propietat, que possibilita l’obtenció d’una titulació adequada per a la immatriculació de béns, fan que es considere que la utilització d’aquest procediment especial per l’Església Catòlica, tenint la seua raó de ser indiscutible en el passat, siga avui innecessària.

Aquest privilegi, doncs, es va utilitzar des de la dècada dels 40 del segle passat, però amb especial intensitat a partir de les reformes d’Aznar. Ara, s’intenta atallar l’abús, però no es prenen mesures per a controlar els excessos produïts durant l’última dècada “ la reforma de l’any passat contínua mantenint els mateixos privilegis per a l’església en immatriculacions, simplement les maquilla més”

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.