El 85% de la població valenciana creu que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, han presentat l’enquesta ‘Coneixement i ús social del valencià 2015’.

De l’enquesta s’extrau que el 85% de la població valenciana creu que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat, per la qual cosa el conseller Marzà ha comentat que “això demostra que les valencianes i els valencians tenim una actitud positiva respecte a la llengua pròpia. Les llengües no entenen de zones, entenen de persones, i la Generalitat té l’obligació de garantir el dret de totes les valencianes i valencians, visquen on visquen, de conéixer i usar les dues llengües oficials”.

Tant el conseller com el director general han volgut agrair “la tasca que, durant dècades, han realitzat les entitats cíviques de promoció de la llengua i del professorat, que, des de les escoles i els instituts, han contribuït enormement a normalitzar la llengua pròpia malgrat els entrebancs que sempre ha posat l’antiga Administració, amb atacs directes a la promoció lingüística com el tancament de RTVV”.

El perfil de les valencianes i valencians que dominen les dues llengües oficials s’adequa a gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en valencià a l’escola. Els joves d’entre 15 i 35 anys són els que tenen millors competències lingüístiques en les dues llengües oficials.

En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües que dóna avantatges per a tot: una formació en llengües més completa, un millor coneixement d’altres llengües, com l’anglés, i un millor posicionament amb vista al ventall d’expectatives laborals.

Rubén Trenzano ha destacat que “l’enquesta mostra un greuge comparatiu amb vista a la gent que viu a l’anomenada zona castellanoparlant, ja que fins ara no s’ha potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques i el resultat d’això és que el 23,3% de les persones que viu en aquestes regions declara no entendre gens el valencià; el 54,8% no el sap parlar gens; el 45,9% tampoc no el llig i el 67,8% no és capaç d’escriure’l.”

En termes generals, l’enquesta reflecteix que un 49% de la població valenciana no és capaç de parlar en valencià i que un 27,6% no l’entén gens o més aviat poc. Els percentatges encara són més alts en el cas d’escriure i llegir: el 65% de la població valenciana no és capaç d’escriure en valencià i el 47,1 tampoc no ho és de llegir.

Amb tot, tres quartes parts de la població major de 15 anys declara entendre bastant bé o perfectament el valencià (72,4%).

L’ús del valencià a les xarxes socials

Pel que fa a les xarxes socials, són en bona part patrimoni de la població jove, i la població jove és la que major domini té del valencià. És per això també que la presència i ús de la nostra llengua a les xarxes socials té uns índex elevats.

És també l’ús del valencià a les xarxes socials el que, en un percentatge considerable, ha mantingut la nostra llengua com a eina de comunicació mitjançant publicacions digitals i noves formes comunicatives socials. El 43,5% de lapoblació fa servir el valencià a les xarxes socials.

L’ús del valencià a les grans superfícies comercials

Alguns àmbits es mostren pràcticament impermeables a l’ús del valencià. És el cas de les grans superfícies on es barregen activitats d’oci, d’hostaleria i de comerç. El 68,5% diu expressar-se més, generalment o sempre en castellà en aquests espais. Per contra, només un 17,6% diu fer-ho més, generalment o sempre en valencià.

“Cal incidir en les grans superfícies amb campanyes de promoció mitjançant les quals afavorir, fomentar i augmentar l’ús del valencià. I cal fer-ho insistint en la idea que l’ús del valencià és una bona pràctica empresarial. Una bona gestió dels usos lingüístics redunda en la satisfacció del client i aquests espais d’oci, d’hostaleria i de comerç han de començar a veure en el valencià una oportunitat empresarial”, ha destacat Trenzano.

El conseller Marzà ha fet esment a un article publicat pel conseller d’Hisenda, Vicent Soler, en el que segons un estudi estudi de l’AVL, s’explicita que “el valencià té valor de mercat també en la mesura que el 74% dels enquestats pensa que conéixer el valencià, serà positiu o molt positiu per a les relacions personals. I, sobretot, que el 66% pensa que ho serà per a les seues perspectives laborals o professionals”.

Cap a enquestes més productives

Els responsables de Política Lingüística han destacat que aquesta enquesta “va estar dissenyada per l’antic govern i és incompleta”. “A partir d’ara realitzarem enquestes més productives que incloguen factors completament lligats a la llengua, com són la promoció i les actituds de la població respecte al valencià en diferents camps”, ha explicat Trenzano.

A més, Rubén Trenzano ha comentat que “tot i que hui nosaltres, com a govern, fem la nostra pròpia interpretació de les xifres i dels percentatges, són els experts els qui tindran, a partir d’ara, l’ocasió d’analitzar l’enquesta i d’apuntar quines haurien de ser les mesures que haurien de contribuir a esmenar les profundes diferències que encara hi ha entre les dues llengües oficials d’aquest país”.

En aquest sentit, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha organitzat tres taules rodones per a presentar l’enquesta als experts universitaris amb el lema ‘L’ús del valencià: el present i el futur multilingüe’. Aquestes sessions s’han organitzat per al 29 de setembre a la Universitat de València, el 27 de setembre a la Universitat d’Alacant i el 28 de setembre a la Universitat Jaume I.

El conseller Marzà ha anunciat que “estem preparant una pròxima enquesta centrada a fer una radiografia del valencià en l’àmbit de l’Administració pública. Els resultats els tindrem enguany i ens serviran de base per a treballar la potenciació de la llengua en tots els àmbits dels serveis públics”.

El context d’ús del valencià a l’Administració pública

La Direcció General de Política Educativa i Gestió del Multilingüisme treballa actualment en l’acompanyament lingüístic als empleats públics. En 2016 ha impartit el doble de cursos que l’any passat (de 49 a 109) i ha començat a fer atenció personalitzada en alguns serveis de la mateixa conselleria.
D’altra banda, dels 15.000 treballadors de la Generalitat no tots necessiten aquest acompanyament. Per les dades aportades per la Direcció General de Funció Pública, un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements de valencià.

A més, l’enquesta mostra que el 72,4% de la població entén bastant bé o perfectament el valencià; el 50,9% el parla bastant bé o perfectament; el 52,9% el llig bastant bé o perfectament, i el 34,7% l’escriu bastant bé o perfectament. “Tot plegat, podem inferir que no es parteix de zero i, per tant, a la formació hem de sumar l’acompanyament; i cal activar els títols de totes les persones que el tenen i anar més enllà del reconeixement com a mèrit”, ha explicat Rubén Trenzano.


Leave a Reply

Your email address will not be published.