Cultura troba una sepultura visigoda en el jaciment de l’Horta Vella de Bétera

16-10-27_betera_tumba

L’equip d’arqueòlegs que està realitzant excavacions en el jaciment de la vila romana de l’Horta Vella, a Bétera, ha trobat una sepultura visigoda en forma de cista de més de 3 metres de llarg per 1,5 metres d’ample, de forma ovalada.

Les actuacions arqueològiques ha recuperat altres materials de gran valor com són diverses monedes visigodes que situen molt aproximadament la cronologia de la fase artesanal al final del segle VII, a més de murs destruïts de xicotets forns i ceràmiques en bones condicions per a la seua restauració de l’època tardoantiga (segles VI-VII).

El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, han visitat les restes arqueològiques trobades, acompanyats per l’alcaldessa de Bétera, Cristina Alemany.

La valoració de les restes reforça la importància de l’Horta Vella de Bétera per a conéixer l’evolució de l’explotació del territori situat al nord de Valentia des d’època imperial romana fins al final de la tardoantiguitat, i perquè aquest jaciment permet aprofundir en el coneixement de les condicions de vida que es donaven en els establiments rurals romans que perduren en terres valencianes més enllà del segle VII.

El jaciment romà de l’Horta Vella es localitza a l’extrem sud de la partida del mateix nom al municipi de Bétera, i s’estén sobre una gran àrea, en el marge dret del barranc de Carraixet. Les restes constructives visibles i visitables en l’actualitat ocupen mes de 1.000 m².

Els treballs, duts a terme al llarg de les 11 campanyes a la vila romana de l’Horta Vella, han permés documentar una seqüència cultural que es pot dividir en quatre grans fases: la primera és la Imperial, que s’inicia al final del segle I o principi del II, per a finalitzar a mitjan V. Aquest és el moment al qual pertanyen la gran majoria de les estructures conservades; entre aquestes destaquen el circuit termal. En la segona fase, l’antiguitat tardana, segles V-VIII, es produeix una transformació important que canvia radicalment la seua antiga fisonomia i la vila es convertirà en una granja que perdurarà fins a l’arribada dels musulmans en el segle VIII. La tercera fase o paleoandalusí no aporta nivells constructius, però se sap que es tracta d’un moment en què la superfície ocupada és mínima i la seua funcionalitat. La quarta fase correspon amb l’època medieval-moderna- contemporània (segles XIV-XIX).

Les excavacions són realitzades per arqueòlegs de la Direcció General de Cultura i Patrimoni i de la Universitat de València en un programa de col·laboració d’intervencions arqueològiques amb les universitats valencianes.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.