Compromís vol implicar totes les administracions a través de mocions per trobar una solució consensuada a la MAT

 

 

Els ajuntaments reclamaran una nova avaluació de l’impacte ambiental i la suspensió temporal de l’execució de la construcció de la línia elèctrica

 

Castelló a 28 de maig de 2016

 

Compromís promourà pels ajuntaments de les comarques de Castelló mocions contra el Projecte de Xarxa de Molt Alta Tensió “La Plana-Morella” al traçat Almassora-Morella (Castelló) promogut per RED ELECTRICA d’ESPANYA. El senador territorial de Compromís, Carles Mulet, ha assenyalat que la MAT suposa “una agressió al nostre territori a la que cal frenar i oferir alternatives“. Així, els ajuntaments sol·licitaran al Ministeri d’Industria la suspensió temporal de l’execució de la construcció de la línia elèctrica de doble circuït a 400 kV denominada “La Plana – Morella 2 i 3” per les afeccions a municipis de les comarques de Els Ports i la Plana. També exigiran a la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que avalue l’impacte ambiental de tota la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Morella i Castelló.

 

Un altra línia de treball seria instar al Consell a liderar les negociacions amb el Govern d’Espanya per tal d’aturar el projecte en les actuals condicions fetes públiques. Aquestes negociacions haurien d’incloure convenis de cooperació de la companyia elèctrica amb els ajuntaments “per tal que es plasmen les millores en el traçat o disseny que el facen ambiental i socialment més sostenible, aprofitant zones com infraestructures viàries i carreteres, ja degradades, i s’opte pel soterrament en aquells casos on siga necessari“.

 

Finalment la moción reclama el trasllat dels seus acords al President del Govern espanyol, als portaveus dels Grups Parlamentaris, a la Mesa de les Corts Valencianes, al Ministeri d’Industria, al de Medi Ambient, als portaveus de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per al seu coneixement.

 

Un projecte controvertit

L’objectiu principal de la línia de molt alta tensió (MAT), segons el BOE, és el reforç estructural de la xarxa de transport de d’energia elèctrica a 400 KV, que transporta energia a llargues distàncies. És a dir la MAT no beneficiarà les industries de les comarques de Castelló, ni millorarà la qualitat del servei ni és necessària al territori, atès la disminució encadenada de demanda elèctrica que hi ha hagut associada a la crisi econòmica. Entre 2010 i 2015 la demanda ha disminuït any rere any. El projecte és especulatiu i busca merament beneficis empresarials, de posicionament energètic en un suposat escenari europeu o de comerç amb altres continents. Com ja va passar amb altres projectes energètics com el Castor –també estratègics i que comptaven amb el vistiplau de gairebé totes les institucions- es parteix de criteris especulatius adduint beneficis col·lectius, tot i que es constata un vertader menyspreu per les figures de protecció ambiental, la voluntat dels municipis afectats, el nul benefici per als afectats i la realitat i de principis de precaució a l’hora d’establir els traçats de les línies de molt alta tensió (MAT).

 

Municipis com Almassora, Castelló de la Plana, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, Vall d’Alba, les Useres, Culla, Atzeneta del Maestrat, la Torre d’En Besora, Benassal, Vilafranca, Ares del Maestrat, Castellfort, Cinctorres i Morella son els termes afectats. El seu espectacular paisatge pot veure’s molt afectat per les torres (“apoyos”) de fins a 80 metres col·locades cada 400 metres, el que implica que seran més de 160 els gegants de ferro que creuarien el nostre territori duent en alçada energia elèctrica a 400 KV. La ubicació de les torres, fonaments i treballs de desbrossament afectaran l’activitat ramadera, pastos, arborat, vinya, cereal i secà. Es talaran arbres, espectaculars pinars i es crearan servituds, s’obriran pistes, es crearan franges de seguretat a banda i banda de l’estesa elèctrica i malles elèctriques pel territori, afectant a qui no es beneficiarà de les línies, ja que les masies ni tan sols podran connectar-s’hi de l’energia transportada.

 

Red Eléctrica Española ha triat de nou per al traçat de les seues línies zones rurals amb un excepcional patrimoni ambiental i paisatgístic. Zones fràgils, en despoblament continuat des de fa segles per les poques oportunitats i que tenen en el turisme verd, el patrimoni natural i l’agroalimentació les seues immediates possibilitats de prosperar d’una forma sostenible.

 

Recentment alguns dels municipis afectats van acollir exposicions institucional son es destacava el fet de ser mereixedors de considerar-se territoris sagrats, per la seua contundent riquesa paisatgística.

 

Però la presència d’aquestes torres, lluny de considerar-se beneficiosa, suposa un perill per a la fauna i flora, així com la seguretat de les persones. L’encara recent en la memòria incendi de l’Alcalatén va ser creat pels treballs en una d’estes torres. Un excés de temperatura en els materials generada per l’envelliment o deteriorament por generar un incendi fortuït en zones de grans masses boscoses (algunes protegides) i sotabosc.

 

La zona triada de traçat afecta àrees protegides i zones de reserva de fauna. L’avifauna de la zona patirà col·lisions i electrocució en aquestes línies de MAT. La Societat Espanyola d’Ornitologia afirma que moren anualment a Espanya un milió d’aus per impacte i electrocució. Ací no s’ha observat la Directiva 85/337 / CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, en els aspectes relatius a l’avaluació de les repercussions ambientals de l’esmentat projecte al plantejar un itinerari proper a zones poblades i diferents zones protegides. També incompleix la Directiva 92/43 / CEE en travessar zones incloses sota la protecció de Xarxa Natura 2000.

 

Tampoc s’ha determinat quina és la incidència de la MAT en les persones, quelcom especialment greu per la proximitat a zones poblades. Afecten, a més, nombrosos enclavaments esportius, ecològics i paisatgístics notables, nuclis i pobles reconeguts com alguns dels Pobles més bonics d’Espanya.

 

El traçat contravé el Conveni europeu del Paisatge, que posa de manifest la importància de la protecció i gestió del paisatge en la planificació del territori. És fonamental l’adequada gestió de la Infraestructura Verda de la Comunitat Valenciana, que assenyala accions amb incidència territorial promogudes per les administracions i la societat civil, per tal de potenciar la conservació dels hàbitats, espècies i elements naturals clau (LIC, ZEPA de la zona); propiciarà l’estratègia de lluita contra el canvi climàtic; contribuirà a la prevenció de riscos; reforçarà l’atractiu del territori pel seu valor com a espai lliure, recreatiu, de lleure i de formació per a la població i preservarà els paisatges culturals identitaris de la nostra regió, el que pareix no ser compatible amb l’Alta Tensió, donat l’impacte paisatgístic i mediambiental inassumible que tindrà. Son diversos els ajuntaments afectats que s’han declarat ja o ho faran properament com a lliures de MAT. L’Organització Mundial de la Salut, assenyala a les línies MAT com a causants de greus efectes sobre la salut. Projectes culturals i turístics relacionats estretament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat, enoturisme, etc. es poden veure greument afectats en el que suposa una violació del medi, qualitat de vida, impacte visual i deteriorament del paisatge.


Leave a Reply

Your email address will not be published.