El Centre del Carme exhibix “La mirada de Kati Horna. Guerra i  Revolució (1936-1939)” fins al 22 de gener

????????????????
image-437750

????????????????

El Consorci de Museus i el sindicat CGT-PV recuperen la figura de la  fotògrafa Kati Horna

•    Kati Horna és una de les creadores més inusuals i autèntiques del  segle XX, “una obrera de la fotografia” com es definia ella mateixa
•    L’exposició reunix 98 instantànies, algunes d’elles inèdites, de les  270 que la fotògrafa anarquista va aconseguir salvar de la seua estada  a Espanya durant la Guerra Civil

València. El director del Consorci de Museus de la Comunitat  Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per la secretària general  del sindicat CGT-PV, Emilia Moreno i pel comissari de l’exposició,  José María Oterino, ha presentat este matí la mostra ‘La mirada de  Kati Horna. Guerra i Revolució (1936-1939)’ en el Centre del Carme de  València.

Pérez Pont ha explicat que “el Consorci de Museus de la Comunitat  Valenciana i el sindicat CGT del País Valencià iniciem una línia de  col•laboració amb l’exposició de la fotògrafa anarquista Kati Horna.  Esta col•laboració s’emmarca dins del nostre objectiu d’obrir el  Centre del Carme a la societat civil i a l’àmbit associatiu de la  Comunitat Valenciana”.

“Es tracta d’una exposició que recupera la memòria històrica del  nostre país i al mateix temps posa en valor el treball d’una creadora  compromesa amb el seu treball i amb el seu temps. Si amb l’exposició  de ‘Fragments. Mitologia del periodisme gràfic’ vam reivindicar la  labor del fotoperiodisme a Espanya, amb la ‘La mirada de Kati Horna’  estem posant l’èmfasi sobre les aportacions  de la dona en este àmbit  i la importància d’eixa altra mirada del nostre passat” ha matisat el  director del Consorci de Museus.

Kati Horna és sens dubte una de les creadores més inusuals i  autèntiques del segle XX, “una obrera de la fotografia” com es definia  ella mateixa. Feminista, solidària i llibertària, l’artista nascuda a  Budapest en 1912 i participant de les avantguardes d’entreguerres, va  ser cridada a documentar i donar testimoni del treball transformador  que estaven portant avant la CNT i la classe treballadora durant la  Guerra Civil.

La secretària general del sindicat CGT-PV hi ha assenyalat que “a  diferència d’altres fotògrafs, Kati Horna, va transmetre el rerefons  de les rereguardes” i ha explicat que “en el moment actual és  important destacar un dels blocs de l’exposició que  parla sobre els  refugiats que van ser acollits per hòmens i dones de ciutats com  València en un exemple de generositat”.

Emilia Moreno ha conclòs recordant que “si volem canviar el món,  desenrotllar el pensament crític, esta exposició és una bona  ferramenta per a dur-ho a terme”.

El comissari de la mostra, per la seua banda ha destacat “els  fotomuntatges que entronquen amb el passat de Kati Horna influenciada  pel surrealisme, que recuperaria també en l’última etapa de la seua  vida. Estos fotomuntatges permeten mostrar el que la realitat no  ensenya”.

La Guerra Civil espanyola va ser la primera guerra profusament  registrada en els principals mitjans de comunicació de l’època. La  cobertura d’esta guerra no tenia precedents. L’aparició de cambres més  ràpides, la Leica, però també el desig d’un compromís antifeixista per  part de nombrosos reporters, va fer que periodistes i fotògrafs de tot  el món vingueren a contar esta guerra. Brigadistes, intel•lectuals,  artistes, escriptors, poetes, fotògrafs. I també dones. Pioneres com  Gerda Tare, Tina Modotti i Kati Horna van acudir a la crida  antifeixista.

Horna va estar sempre en la rereguarda, no va arribar a xafar el  front. Va retratar amb la seua Rolleiflex meravelloses imatges de la  quotidianitat, sempre amb una mirada tendra cap als xiquets, les dones  i les víctimes dels bombardejos. Al contrari dels fotògrafs de l’època  (Capa, Centelles, Taro, Cartier-Bresson…) no li interessava publicar  en els grans mitjans internacionals sinó posar la seua càmera al  servici de la CNT-FAI i de l’anarquisme.

Moltes de les seues imatges van ser publicades en revistes com a Libre  studio, Tierra y libertad, Mujeres libres i Umbral. Part d’eixa  producció de Kati Horna, que només va aconseguir salvar 279 negatius a  l’eixir d’Espanya en 1939, ha sigut reeditada ara pel sindicat CGT.
Segons Oterino “Kati Honra només va concedir una entrevista en tota la  seua vida, de manera que el que sabem d’ella és quasi llegenda. Es  parla d’una llanda en què va salvar els negatius”.

Tal com explica la fotògrafa, Eva Máñez, en un dels textos de  l’exposició “les seues fotografies són molt diferents de les dels seus  companys. No li interessa la mort ni la crueltat, que mai es mostren  obertament, sinó la dignitat de la població que resistia la guerra.  Enfront de l’espectacle dels cossos desmembrats, la sang i el camp de  batalla, Horna planteja un espai de reflexió sobre la guerra i les  seues conseqüències sobre els civils”.

Pacifista i anarquista, la seua fotografia representa la memòria de la  quotidianitat. De 1937 a 1939, esta “obrera de la fotografia”, amiga  de Robert Capa i altres fotògrafs reconeguts, va viatjar per les  províncies controlades per la República prenent imatges de les gents,  els mercats, els carrers, els aparadors de les botigues, el  desabastiment, les cartilles de racionament, els bombardejos sobre la  població civil, els refugis antiaeris, les esglésies transformades en  hospitals i magatzems, l’acollida als refugiats, etc.

En eixa quotidianitat, explica Eva Máñez que està “sempre la presència  de les dones: les mares combatives, les milicianes, les xiquetes i les  ancianes. L’univers femení exhaustivament retratat, que a través de  les seues imatges dóna un alé d’humanitat a tanta barbàrie”.

En este sentit el director del Consoci de Museus de la Comunitat  Valenciana ha recordat “la importància de fer una relectura de gènere  de la nostra història construïda només des del punt de vista masculí.  Per a això estem treballant en una convocatòria pública que done vida  a projectes d’investigació entorn d’eixa altra mirada, tan necessària  per a comprendre la nostra realitat”.

Les quasi un centenar de fotografies, seleccionades pel seu comissari,  José María Oterino, estan organitzades temàticament entorn de sis  temàtiques: “Construint un món nou. Revolució”; “Vivint durant la  guerra. Moments de la vida quotidiana”; “Vida en el front”;  “Acollida”; “Rostres i mirades” i “Visió surrealista sobre la Guerra  Civil. Fotomuntatges”.

Oterino ha destacat que un gran nombre de fotografies estan preses a  València com els “recol•lectors d’arròs”.

Esta àmplia exposició forma part de les activitats organitzades per la  CGT-PV per a commemorar el 80 aniversari de la Revolució Social.

Segons CGT-PV la XVIII edició d’estes jornades culturals tindran lloc  en l’octubre CCC, a finals d’any, del 12 al 16 de desembre, davall el  lema “80 aniversari de la Revolució llibertària. Lliçons del passat  per a fer present”. Més informació en www.cgtpv.org.

Vídeo de l’exposició:  http://www.cgtmurcia.org/cultura-libertaria/1398-la-mirada-de-kati-horna


Leave a Reply

Your email address will not be published.